Com en cada obra que ens arriba a casa tenim percepcions, sensacions i emocions diferents.
Sensacions, i percepcions des dels ulls d’uns infants o els ulls d’un adult.
Totes ells les gaudim molt i aprenem visualment de l’art i transmeti’m així cultura a els més petits de casa.
Estem Super contents amb el projecte, sobretot el saló de casa nostre que cada mes torna a somriure.
Us deixo aquí les percepcions de la família de l’obra ANTAKARANA
– Mia Palomar 7 anys: ” Sembla un plat que hi ha menjar, i un nen ha menjat un tros i s’ha mossegat la llengua i li ha sortit sang. Es molt guay”
-Koen Palomar 5 anys: ” em sembla un sol i una lluna, la lluna esta davant del sol, i un ratolí s’ha menjat una part de la lluna. M’ha agradat molt molt i molt.”
-Papis : Aquesta obra ens ha ENCANTAT. Es una obra d’art preciosa en estètica. Quant treus de la caixa l’obra et situa al instant amb el projecte que estem vivint. Ens encanta la manera actual de parlar del passat, de posar-t’hi a lloc en el projecte i fer de l’obra un objecte preciós que dona joc a d’imaginació dels mes petits.
L’hem gaudit molt a casa i hem estat molt content de compartir una mes amb ella.
La Marta Balada ens ha fet arribar aquest comentari de la peça vericle de Pau Minguet
27 gener 17
L’obra de Pau Minguet.
Vaig obrir la capsa i les evocacions es van fer presents al moment.
El que hi vaig “veure” a dins, sense treure-la, eren dues peces en una. En primer lloc i com a suport, una forma perfecta transparent que vaig associar automàticament a un discurs sentit i molt reiterat durant anys. Un discurs que va deixar de tenir interès per a mi fa dècades, però per com el vaig viure, en procès de formació personal, el respecto. Encara avui m’arriba, des de la vivència d’altres, tot i que a mi em sembla fora de lloc i desfasat pel que coneixem i/o vivim.
De la segona , inherent a l’anterior, vaig rebre un impacte considerable, a l’observar una forma que crec preten ser molt provocadora. És la intenció o la finalitat de l’autor, i pel que fa a la meva sensibilitat, em va fer el seu efecte. Per dos motius: el trencament que hi ha, té veure amb una situació també d trencament relacionat amb aquest tema, que jo vaig fer abans dels 20 anys i que em va afectar especialment en aquell moment. Per l’altra, hi ha un l’element plàstic clau, d’un color q tot i matisat, -es un rastre creat segurament per empremta-, q és determinant x donar sentit a l’obra.
Amb la ressonància formal d’un objecte atàvic, es fa una interpretació en forma d’art conceptual. De marcada simplicitat, es transforma en una peça d’actualitat, tan senzilla com acurada, tant per la tria dels materials com de les mesures. Quan s’exposa, s’aconssegueix una presència estètica agradable però no es pot deslligar de com convida a elaborar pensament pel què i el com es pot percebre segons cada m receptor, al connotar el conjunt.
Una peça que en observar-la em porta en el meu cas, del bagatge dels records i les associacions possibles, al missatge que es preten emetre, ja que tracta de qüestionar i saccejar a l’espectador. Va directe al sentits, sentiments, emocions o idees.
M’ho he passat molt bé aquesta estona escrivint i aquest matí compartint una estona amb vosaltres. Què agradable…
PROJECTE CUSTÒDIA 
Com en cada obra que ens arriba a casa tenim percepcions, sensacions i emocions diferents.
Sensacions, i percepcions des dels ulls d’uns infants o els ulls d’un adult.
Totes ells les gaudim molt i aprenem visualment de l’art i transmeti’m així cultura a els més petits de casa.
Estem Super contents amb el projecte, sobretot el saló de casa nostre que cada mes torna a somriure.
Us deixo aquí les percepcions de la família de l’obra ANTAKARANA
– Mia Palomar 7 anys: ” Sembla un plat que hi ha menjar, i un nen ha menjat un tros i s’ha mossegat la llengua i li ha sortit sang. Es molt guay”
-Koen Palomar 5 anys: ” em sembla un sol i una lluna, la lluna esta davant del sol, i un ratolí s’ha menjat una part de la lluna. M’ha agradat molt molt i molt.”
-Papis : Aquesta obra ens ha ENCANTAT. Es una obra d’art preciosa en estètica. Quant treus de la caixa l’obra et situa al instant amb el projecte que estem vivint. Ens encanta la manera actual de parlar del passat, de posar-t’hi a lloc en el projecte i fer de l’obra un objecte preciós que dona joc a d’imaginació dels mes petits.
L’hem gaudit molt a casa i hem estat molt content de compartir una mes amb ella.
La Marta Balada ens ha fet arribar aquest comentari de la peça vericle de Pau Minguet
27 gener 17
L’obra de Pau Minguet.
Vaig obrir la capsa i les evocacions es van fer presents al moment.
El que hi vaig “veure” a dins, sense treure-la, eren dues peces en una. En primer lloc i com a suport, una forma perfecta transparent que vaig associar automàticament a un discurs sentit i molt reiterat durant anys. Un discurs que va deixar de tenir interès per a mi fa dècades, però per com el vaig viure, en procès de formació personal, el respecto. Encara avui m’arriba, des de la vivència d’altres, tot i que a mi em sembla fora de lloc i desfasat pel que coneixem i/o vivim.
De la segona , inherent a l’anterior, vaig rebre un impacte considerable, a l’observar una forma que crec preten ser molt provocadora. És la intenció o la finalitat de l’autor, i pel que fa a la meva sensibilitat, em va fer el seu efecte. Per dos motius: el trencament que hi ha, té veure amb una situació també d trencament relacionat amb aquest tema, que jo vaig fer abans dels 20 anys i que em va afectar especialment en aquell moment. Per l’altra, hi ha un l’element plàstic clau, d’un color q tot i matisat, -es un rastre creat segurament per empremta-, q és determinant x donar sentit a l’obra.
Amb la ressonància formal d’un objecte atàvic, es fa una interpretació en forma d’art conceptual. De marcada simplicitat, es transforma en una peça d’actualitat, tan senzilla com acurada, tant per la tria dels materials com de les mesures. Quan s’exposa, s’aconssegueix una presència estètica agradable però no es pot deslligar de com convida a elaborar pensament pel què i el com es pot percebre segons cada m receptor, al connotar el conjunt.
Una peça que en observar-la em porta en el meu cas, del bagatge dels records i les associacions possibles, al missatge que es preten emetre, ja que tracta de qüestionar i saccejar a l’espectador. Va directe al sentits, sentiments, emocions o idees.
M’ho he passat molt bé aquesta estona escrivint i aquest matí compartint una estona amb vosaltres. Què agradable…
Una abraçada,