PILAR MONTSERRAT

Escultora

Jaca (Huesca) 1970

Vaig néixer a Jaca, una petita ciutat prop dels Pirineus, a 30 km de França. Em vaig llicenciar en Belles Arts en 1997 per la facultat Sant Jordi de Barcelona amb l’especialitat d’escultura, completant la meva formació amb cursos com “Gravat”, “Art i espai”, organitzat per la facultat de Barcelona i tres cursos “Arte y paisaje” organitzats per la facultat de Zaragoza i el CDAN. He realitzat nombroses exposicions individuals i col·lectives a Catalunya, Espanya, França, Itàlia, Portugal i Xina. Al 2007 vaig participar a una residència d’artistes “Vis-a-Vis artlab” a Xiamen, Província de Fujian.

Em vaig introduir al terreny de l’escultura pública al 2001, fent el 2006 la meva major obra: “Corpore alato”, de sis metres d’alçada i cinc d’ample, ubicada al poble de Ipiés de la província de Huesca. El més original que he fet són els quatre simpòsiums d’escultura amb neu, on vam treballar a l’aire lliure en grups de tres persones, més de tres metres cúbics de neu.

L’última exposició individual en que he participat es “Ahora/ Maintenant” al Musée d’art et culture de Lescar a França, al setembre del 2009 i la meva última exposició col·lectiva ha estat la d’ “Una cadira una idea” a l’espai de lliure creació Carme Malaret, a Sant Just Desvern al 2016.

Actualment comparteixo la creació artística amb la docència, exercint com a professora de dibuix des del 1998.

M’agrada treballar inspirant-me a l’espai on ha d’anar l’obra, la meva tendència natural ha estat fer intal.lacions més que escultures. Els materials que treballo son tant diferents com el ferro, diferents metalls, en tots els seus formats com planxa, cable o fil, també treballo la pedra, la fusta, escaiola, teixits, plàstics, sal sucre, cotó, plomes, etc.

No m’agrada modificar el color, ja que normalment trio els materials amb totes les seves característiques que els fan únics: ductilitat, pes, rigidesa, fortalesa, textura, temperatura…

Us presento una obra interactiva i mòbil, que es pot desplegar o replegar a l’espai. No és una joguina, però m’agradaria que entréssiu en contacte amb ella, que l’aneu modificant segon els vostres estats d’ànim i la deixeu ocupar els vostres espais més íntims.

Per cert… per transportar-la aneu amb compta amb l’esquena, capça i obra pesen una mica!