“EN EL PICO DE LA MESA”

Una reflexió de Toni Malaret sobre Francesc Fàbregas

L’obra amb la que va participar el fotògraf Francesc Fàbregas al Projecte Custòdia de l’Espai de Lliure Creació Carme Malaret va agradar a la majoria de gent de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, on cada mes portava les obres que custodiava.

El que escric a continuació és una petita reflexió sobre la persona i fotògraf Francesc Fàbregas, i per això em poso “en el pico de la mesa “ i dic:

El Francesc i jo ens coneixem des de la infància, però llavors no erem amics íntims sinó simplement coneguts, viviem al mateix carrer.

El meu primer record del Francesc-fotògraf és de les excursions amb la SEAS, on portava una màquina de fotografia que no crec que sapigués com anava: sempre demanava consells tècnics  (d’encaix i altres) o simplement copiava el que feien els altres, com el Jordi Gironès.

Més endavant vam fer diverses excursions junts, recordo especialment les que vam fer amb el Joan Faneca a Paris, Londres i Escòcia.  En aquella època havia fet un pas important en referència a la fotografia i solet s’espavilava prou bé, tenia alguna foto que no estava pas malament, com per exemple una meva en pilotes.

En aquells temps jo volia se director de cinema i creia que el Francesc no m’arribaria ni a la sola de la sabata: jo un fantàstic director que havia fet els meus “pinitos” amb actors com el Gaspar, el Lluís, el Vicens i el Rane, i ell un fotògraf de “pacotilla”.

Han passat els anys i, el punyetero, a més a més de fer molt bé d’altres coses, crec que és un bon fotògraf, especialment d’instantànies quotidianes.  Si, es bo.  Fins i tot la Marina, la seva dona, també fa bones fotografies, potser per estar al seu costat.  En canvi jo sóc un jubilat cascarràbies que no ha fet una puta pel·lícula, bé si: un documental de les primeres eleccions municipals amb el Joan Gonzàlez, però aquest film s’ha perdut!!!!!!!! (muah, muah muah).

Durant els transcurs dels anys, i sobretot últimament, ens hem conegut més i crec que som bons amics, o això crec jo.

Ara us faré una petita prova per a que decidiu qui és millor fotògraf, si el Francesc Fàbregas o jo, Toni Malaret. Us deixo dues fotografies fetes al mateix lloc, a la Colera de l’Alt Empordà.

Quina és la millor: la foto 1 o la foto 2?

FOTO 1 

FOTO 2

Anuncis

2 pensaments sobre ““EN EL PICO DE LA MESA”

  1. Estimat Toni,

    Ja fa dies que m’anaves dient: “Francesc has vist el comentari que he fet en el blog?”.

    La veritat és que fins aquest diumenge plujós no havia pensat en llegir-ho.

    Toni, he de dir-te que m’ha agradat molt el que dius.

    Ets el Toni autèntic, el que tots coneixem, el que diu les coses com li surten de la …. és per això que ets bo Toni.

    Ostres, m’has agafat en boles. Tu ja em vas ensenyar la diferència entre les dues fotos, però el que no m’esperava era trobar-me aquest retrat, de collons, sincer i emotiu… i a més, sense càmera.

    Estem tant a prop que, de vegades, necessitem aquestes eines per dir-nos el que pensem l’un de l’altre. Tot i que tu, sovint, acostumes a manifestar-te d’una manera “autèntica”

    No dubtis en això que dius de l’amistat, jo també penso que ets un bon amic. L’amistat és molt important i tant tu com jo tenim molta sort de tenir molts bons amics … i amigues!

    * Toni, tenia aquesta foto guardada des de feia temps, ara és el moment de treure-la del calaix.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s