Una capsa delicada amb el nom del barquer del darrer viatge. Misteri. I la caixa no pesa gairebé res. Quan l’obres se’t presenta l’escena, assèptica i racional. És inquietant tanta fredor davant la trascendència. Hi reconeixem el tractament contemporani del tema, el control racional i assèptic, que ens deixa buits i ens fa sentir íntimament desatesos. Pensem en Caront, grec, que potser ho humanitza. Altres omplirien la caixa amb l’ànima viva dels ancestres.
Com en cada obra que ens arriba a casa tenim percepcions, sensacions i emocions diferents.
Sensacions, i percepcions des dels ulls d’uns infants o els ulls d’un adult.
Totes ells les gaudim molt i aprenem visualment de l’art i transmeti’m així cultura a els més petits de casa.
Estem Super contents amb el projecte, sobretot el saló de casa nostre que cada mes torna a somriure.
Us deixo aquí les percepcions de la família de l’obra CARONT
– Mia Palomar 7 anys: ” Em recorda a un Hospital, em venen ganes de jugar amb les meves nines en aquest espai”
-Koen Palomar 5 anys: ” Es una escultura mama? un hospital”
-Papis : Aquesta obra ens ha impactat, de manera sentimental,,, al obrir-la tens una sensació entranya, a mi particularment en va transmetre soledat, tristor i por… por a una sensació estranya. Es una obra delicada, i profunda que et fa pensar en la vida i en que l’hem de viure en moviment.
Una capsa delicada amb el nom del barquer del darrer viatge. Misteri. I la caixa no pesa gairebé res. Quan l’obres se’t presenta l’escena, assèptica i racional. És inquietant tanta fredor davant la trascendència. Hi reconeixem el tractament contemporani del tema, el control racional i assèptic, que ens deixa buits i ens fa sentir íntimament desatesos. Pensem en Caront, grec, que potser ho humanitza. Altres omplirien la caixa amb l’ànima viva dels ancestres.
Com en cada obra que ens arriba a casa tenim percepcions, sensacions i emocions diferents.
Sensacions, i percepcions des dels ulls d’uns infants o els ulls d’un adult.
Totes ells les gaudim molt i aprenem visualment de l’art i transmeti’m així cultura a els més petits de casa.
Estem Super contents amb el projecte, sobretot el saló de casa nostre que cada mes torna a somriure.
Us deixo aquí les percepcions de la família de l’obra CARONT
– Mia Palomar 7 anys: ” Em recorda a un Hospital, em venen ganes de jugar amb les meves nines en aquest espai”
-Koen Palomar 5 anys: ” Es una escultura mama? un hospital”
-Papis : Aquesta obra ens ha impactat, de manera sentimental,,, al obrir-la tens una sensació entranya, a mi particularment en va transmetre soledat, tristor i por… por a una sensació estranya. Es una obra delicada, i profunda que et fa pensar en la vida i en que l’hem de viure en moviment.