AUTOR: CARLOS ALGUACIL
TÍTOL: 46ºN 22ºW, 2016
TÈCNICA: Serigrafia manual a quatre colors
MATERIAL: paper magnani incisione 310gr
MIDES: Mides plegat (caixa): 370 mm x 170 mm.
Mides desplegat: 360 mm x 1300 mm.
46ºN 22ºW
PROJECTE CUSTÒDIA 
La Marta Balada ens ha fet arribar aquest comentari
46 N – 22 W
Res és planer, tot són protuberàncies, relleus, volums, formes accidentades que es percebeixen com un espai amb dificultats x franquejar, per accedir. Formes naturals que sobresurten de la superfície on reposen o des d’on es generen o senzillament on pertanyen. Hi ha un joc constant monocromàtic dels valors del tonògraf que ho intensifica. Si tracéssim la línia de contorn del límit o perfil que contrasta amb el fons, el traç seria irregular però vigorós, de moviment continu i en la part quasi central, hauriem de determinar una figura triangular que ens suggereix l’existència d’un element més, que pertany a un pla de fons llunyà. És secundari, però molt important en el conjunt perquè genera l’espectativa d’un altre tipus d’espai i de possibles formes que hi intervenen, es dir, hi ha problement molt més i diferent.
Quant a la significació, en una primera lectura, contemplar aquestes imatges ofereix les connotacions de trobar-se en un entorn bàsicament mineral, un lloc tortuós, amb dificultats per accedir-hi, de difícil trànsit, incòmode per ser-hi, amb un possible desnivell o buit al darrera.
A base de mirar l’obra, al fixar-hi l’atenció i deixar-se portar per les sensacions, aquest espai q es percep com bastant inaccesible, crea la necessitat d’arribar al seu límit i descobrir què hi ha després. Potser s’hi podria contemplar un buit alliberador, una gran vall amb muntanyes al fons… la figura triangular que s’hi veu cap al centre n’ és un indici. Potser també hi haurien camins per pujar-hi i aconsseguir alguna fita. Un alliberament per a l’esperit si es fa una associació amb el tema del buit amb tot el que té de positiu. El buit en el sentit que l’entenen en la filosofia xinesa: pel caràcter dinàmic del buit com alè, oferint la visió d’una vall en la seva plenitud per tot el que conté, “La gran vall, és el lloc on s’hi aboca sense mai omplir i on es treu sense mai esgotar” … (1)
És un lloc que podria representar l’experiència vital si es relacionen les seves característiques amb les dificultats, amb la lluita, amb les possibilitats o impossibilitats d’aconsseguir objectius o reptes, amb les frustracions o efectes que ens causen els límits, en com ens afecten o ens fan créixer.
(1) Cheng, François. Vacío i plenitud, p 47
Acabo d’entregar la teva obra, que he disfrutat tot el mes. Sempre sap greu quan s’acava el plaç! Ens ha agradat molt, un paisatge que evoca el silenci, una presentació molt acurada i bonica.
M’ha sorprès però que buscant la localització, m’he trobat al mitx del Atlantic Nort!
Pot ser no ho he buscat be…. o era una illa?
Gràcies per oferirla a la Custodia!
Rosa Maria
Hem gaudit de l’obra i ha estat fàcilment emmarcada. l’obra ha estat marcada pel calendari: ha estat paisatge de figures del pessebre, l’estel de nadal i els àngels han apropat la muntanya que s’endevinava llunyana i desconeguda, torbadora? (hem buscat la geografia).
Amic Carlos: Avui ens despedim, com a custòdis, de la teva obra. La trobarem a faltar. Ens ha semblat una obra molt bella, imquietant i tècnicament perfecta i ens ha capficat aquella montanya fosca que treu el cap per darrera de la carena. Com te diem, ha sigut un plaer poder gaudir de la teva obra durant tot un mès.Moltes gràcies i fins aviat.
Maria Carme Fina i Pere Hereu
Aquest és el missatge que ens ha fet arribar els custodis Pere Hereu i Carme Fina. ‘Es el comentari que li van enviar directament al CArlos Ayguacil