Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.
T'agrada:
M'agradaS'està carregant...
Relacionats
3 pensaments sobre “FULLA”
Ja tinc l’obra de la Janira. M’agrada molt. No se perquè m’ha vingut al cap Japó, un estil senzill, elegant i minimalista. Primer l’he posada dreta sobre una base fosca. L’he girat moltes vegades per trobar-hi el punt. Em feia patir la seva inestabilitat. Tot passant per l’espai de lliure creació i parlant directament amb ella, em va suggerir posar-la horitzontal. Molt millor! El que m’agrada és que l’obra també inclou les ombres que es generen amb la llum del dia o la llum artificial a la nit. El títol “Fulla” no l’he identificat massa amb la peça, hi veig més una onada. De la gent que ha estat a casa, ha agradat a alguns i a d’altres no els hi ha dit res d’especial.
Una abraçada
Dolors
Ja hem fet una altre canvi. Ara m’ha tocat la custòdia de l’obra de la Janira “Fulla”.
És una escultura molt elegant i té una cosa que a mi m’agrada molt, és una peça que té moviment. Cada cop que la gires sembla que vegis una obra diferent Les seves corbes em suggereixen el moviment d’una fulla quan cau de l’arbre, o potser d’una ona tal com diu el Toni.
Aquesta vegada no l’hem posada a la sala d’estar, l’hem posada al dormitori, on està més segura, perquè em feia por que caigués si algú la tocava. Janira, pot ser hauries de pensar a posar-li un peu. Ja sé que això podria canviar una mica la seva senzillesa, però més val que el seu moviment sigui metafòric que no pas real.
Aquesta és la tercera vegada que vull posar un petit comentari sobre l’escultura de la Janira. Suposo que aquesta serà la “vençuda”.
La peça de la Janira, ara la tinc en el record, potser deformada, (toma sensibilitat), i segurament els meus comentaris actuals seran diferents dels que vaig fer la primera vegada.
La primera impressió va ser comparar-la amb el monòlit de la pel•lícula 2001 del Kubrick, crec que no te res ha veure, però va ser la meva primera impressió, digueu-me “rarot”.
A mi la peça m’ha agradat molt, per la seva senzillesa, dintre la complexitat, la uniformitat de les formes, la brillantor, la coercibilitat de les línees. Se que en el meu primer comentari vaig posar diversos adjectius que ara no recordo.
A l’Ajuntament de Sant Joan Despí on vaig portar l’escultura els hi va agradar força, no ha tothom, (vigila Janira ara no et pugi el teu ego fins a llocs intolerables, siguis com ets), però creuen que en comptes d’una fulla, la peça representa una ona, concepte que jo també crec.
Bé, jo ja ser que la meva redacció i reflexió no es molt ortodoxa i potser no s’entén res, però és la que em surt ara.
Si ho he pogut penjat, digueu-me quelcom, Olaga i Raquel, sinó em quedaré frustat.
PROJECTE CUSTÒDIA 
Ja tinc l’obra de la Janira. M’agrada molt. No se perquè m’ha vingut al cap Japó, un estil senzill, elegant i minimalista. Primer l’he posada dreta sobre una base fosca. L’he girat moltes vegades per trobar-hi el punt. Em feia patir la seva inestabilitat. Tot passant per l’espai de lliure creació i parlant directament amb ella, em va suggerir posar-la horitzontal. Molt millor! El que m’agrada és que l’obra també inclou les ombres que es generen amb la llum del dia o la llum artificial a la nit. El títol “Fulla” no l’he identificat massa amb la peça, hi veig més una onada. De la gent que ha estat a casa, ha agradat a alguns i a d’altres no els hi ha dit res d’especial.
Una abraçada
Dolors
Ja hem fet una altre canvi. Ara m’ha tocat la custòdia de l’obra de la Janira “Fulla”.
És una escultura molt elegant i té una cosa que a mi m’agrada molt, és una peça que té moviment. Cada cop que la gires sembla que vegis una obra diferent Les seves corbes em suggereixen el moviment d’una fulla quan cau de l’arbre, o potser d’una ona tal com diu el Toni.
Aquesta vegada no l’hem posada a la sala d’estar, l’hem posada al dormitori, on està més segura, perquè em feia por que caigués si algú la tocava. Janira, pot ser hauries de pensar a posar-li un peu. Ja sé que això podria canviar una mica la seva senzillesa, però més val que el seu moviment sigui metafòric que no pas real.
Aquesta és la tercera vegada que vull posar un petit comentari sobre l’escultura de la Janira. Suposo que aquesta serà la “vençuda”.
La peça de la Janira, ara la tinc en el record, potser deformada, (toma sensibilitat), i segurament els meus comentaris actuals seran diferents dels que vaig fer la primera vegada.
La primera impressió va ser comparar-la amb el monòlit de la pel•lícula 2001 del Kubrick, crec que no te res ha veure, però va ser la meva primera impressió, digueu-me “rarot”.
A mi la peça m’ha agradat molt, per la seva senzillesa, dintre la complexitat, la uniformitat de les formes, la brillantor, la coercibilitat de les línees. Se que en el meu primer comentari vaig posar diversos adjectius que ara no recordo.
A l’Ajuntament de Sant Joan Despí on vaig portar l’escultura els hi va agradar força, no ha tothom, (vigila Janira ara no et pugi el teu ego fins a llocs intolerables, siguis com ets), però creuen que en comptes d’una fulla, la peça representa una ona, concepte que jo també crec.
Bé, jo ja ser que la meva redacció i reflexió no es molt ortodoxa i potser no s’entén res, però és la que em surt ara.
Si ho he pogut penjat, digueu-me quelcom, Olaga i Raquel, sinó em quedaré frustat.