Artista: Montse Baqués
Material: mirall, cera, plom, gomes elàstiques i metacrilat
Mides: 30x30x33cm
Any: 2003
FAULA ESBERLADA
PROJECTE CUSTÒDIA
art in movement
Artista: Montse Baqués
Material: mirall, cera, plom, gomes elàstiques i metacrilat
Mides: 30x30x33cm
Any: 2003
PROJECTE CUSTÒDIA 
La Faula Esberlada és in obra inquietant. No ens ha deixat indiferents. L’he mirada amb deteniment, dos peces que es transformen en quatre al mirall. A diferencia d’altres obres, fetes amb materials inorgànics, aquesta és diguem-ne que…“orgànica”. Potser d’aquí ve la meva inquietud. Representa un ser viu estrany lligat amb punts de sutura?. Son les closques d’una llavor de una planta extingida? Efectivament, com diu en Francesc recorda una peça d’efectes especials per una pel•lícula de ciència ficció. L’hem posada a la sala d’estar en un racó no gaire visible.
Molt bo això Toni. M’agraden molt els teus comentaris. Realment els teus companys de feina tenen molta imaginació.
És la tercera vagada que intento posar uns comentaris, a veure si aquesta es la “vencuda”.
Com saveu, porto l’escultura que em toca cada mes a l’Ajuntament de Sant Joan Despí, aquests varen ser els comentaris d’aquesta obra.
Útero acavat de parir i cosit amb la costura post part.
Planta carnívola
Cervell obert amb neurosis
El caos del mon que provoca que el mon s’enfonsi i la societat civil l’aguanta
Fragilitat de la vida.
Estética Tim Burton, exemple La novia cadaver.
Fragilitat de la vida
M’ha costat molt poder-ho redacta en la obra de la faula esberlada, Olga socorro.
Aquesta obra em produeix un sensació de misteri, com a les pel·lícules de ciència ficció, com si hagués de passar alguna cosa mentre l’estàs contemplant.
També l’hem col·locada a la sala d’estar, i així tothom que bé a casa la pot veure. És una obra que no deixa ningú indiferent. De moment el 50% dels que l’han vist els agrada molt i l’altra 50% no li troben el que.
M’ha interessat molt aquest comentari de la peça de la Montse, fet pel Gaspar. Fa una mirada anàlítica de la forma que em recorda la metodologia cièntífica. Observa i anota els elements que li han provocar una mirada més atenta.
Et voldria fer una pregunta: Aquest caràcter angoixant o dramàtic s’ha fet notar a l’espai on ha estat col.locada durant un mes?
Es veritat que no hi ha barreres infranquejables però també és veritat que una cosa que s’hi assembla molt és intentar escriure en el blog i veure els comentaris que si fan. O potser és que només n’hi ha un de comentari, el del Francesc Ferrer i la seva escultura. El Toni Malaret surt retratat però no sembla que digui res.
El que deu passar és que això de fer de crític, ni que sigui de pseudocrític, és molt difícil. Tan difícil o més que fer d’artista. Costa molt passar del m’agrada o no m’agrada, no em diu res o si que em sembla que em diu coses.
La Faula Esberlada la tenim damunt d’un moble baix i llarg, sota d’una finestra. Diria que està ben il·luminada i es pot veure força bé. Els reflexos en el mirall impressionen i diria que, en canvi, els de l’embolcall de metacrilat es noten poc. L’hem anat girant per canviar la perspectiva de l’esberla.
Entre la gent que l’anat veien hi ha hagut divisió d’opinions. Un ha dit que no li agradava, que no li deia res, però a la resta els ha interessat, tot i que alguns l’han trobada una mica angoixant o dramàtica. Tinc la impressió que aquest aspecte forma part de la voluntat de l’autora i de la idea de l’obra i a mi em resulta força atractiu, especialment remarcat per l’estètica de les gomes elàstiques (Algú ha fet notar el problema tècnic de que són de durada limitada).
Començo a veure clar que al final, quan tinguem totes les obres a l’Espai, hauríem de fer una sessió amb els autors explicant la seva idea.